divendres, 30 de desembre del 2016

Mola de Colldejou (921.9 m)

Mola de Colldejou 921.9 m (27/12/2016)
  Des de Colldejou.


Altitud màxima: 922 m
Altitud mínima: 416 m
Desnivell absolut: 506 m
Desnivell positiu acumulat: 555 m
Distància recorreguda: 8.72 km
Durada (sense parades): 2 h 50 m 
Nivell de dificultat: *

L'ascensió a la Mola de Colldejou és una excursió molt agradable de fer per aquestes muntanyes del Baix Camp. A més de ser un cim visualment atractiu i inconfusible, l'entorn és immillorable. La pujada és entre boscos i, un cop es guanya alçada ràpidament, es deixen enrere els pins per trobar un paisatge rocós i feréstec. Poc abans d'arribar al punt més alt, s'han de salvar els últims metres per un tram rocós i amb un fort pendent. Ja des de dalt hi ha bones vistes de tot el Camp de Tarragona. De baixada, es passa a tocar del Racó dels Cargols i de la Canaleta del Bondia, una zona de penyassegats amb una caiguda de més de 50 metres.

dimarts, 13 de desembre del 2016

Penya de Sant Alís (1675.4 m)

Penya de Sant Alís 1675.4 m (08/12/2016)
  Des del coll d'Ares.


Altitud màxima: 1675 m
Altitud mínima: 1532 m
Desnivell absolut: 143 m
Desnivell positiu acumulat: 200 m
Distància recorreguda: 5.61 km
Durada (sense parades): 1 h 50 m 
Nivell de dificultat: *

La serra del Montsec d'Ares s'aixeca al nord de la Noguera, sent la porta d'entrada al Pallars Jussà. El punt més alt d'aquesta serra prepirinenca és la Penya de Sant Alís. Tant s'hi pot pujar des de Sant Esteve de la Sarga com des d'Àger. Tot i això, en aquesta ocasió vam decidir pujar amb cotxe fins al coll d'Ares i resseguir l'ampla pista que, tot resseguint la carena cap a l'est, condueix fins al cim. La passejada és molt agradable i amb unes vistes excel·lents en tot moment. Un cop a la Penya de Sant Alís es veu les muntanyes de bona part de Catalunya: des del Port i les muntanyes de Prades, passant per Montserrat, el Montseny i gairebé tot el Prepirineu i el Pirineu català, aragonés i, fins i tot, part del navarrès. La Pica d'Estats i l'Aneto són els cims que més criden l'atenció. Si teniu temps podeu allargar l'excursió en direcció est, fins arribar al Tossal de l'Osca (1521.1 m).

diumenge, 11 de desembre del 2016

Tossal d'Engrilló (1072.1 m)

Tossal d'Engrilló 1072.1 m (07/12/2016)
  Des de Paüls.


Altitud màxima: 1072 m
Altitud mínima: 306 m
Desnivell absolut: 766 m
Desnivell positiu acumulat: 1002 m
Distància recorreguda: 14.58 km
Durada (sense parades): 4 h 45 m 
Nivell de dificultat: *

Els boscos tan tupits i els cims abruptes dels Ports de Tortosa no deixen indiferent a ningú. És una zona en que val molt la pena anar-hi. Sovint oblidada per bona part de Catalunya, aquestes muntanyes a cavall del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, és un indret ideal per gaudir de la natura. L'ascensió al Tossal d'Engrilló des de Paüls és una excursió que ens endinsa al Parc Natural. Durant la pujada, es passa pel salt d'aigua del barranc de l'Escudelleta i per la bassa del Coll Roig. A més, des del cim es pot gaudir d'unes vistes impressionants cap al nord. Per bé que no hi ha passos difícils, la ruta és força llarga i amb un desnivell acumulat important. Un cop a dalt de la carena l'excursió es pot allargar cap al sud, pujant a la Punta de l'Aigua (1091.6 m).

dimecres, 2 de novembre del 2016

Puigpedrós (2915.0 m)

Puigpedrós 2915.0 m (01/11/2016)
  Des del refugi de Malniu.


Altitud màxima: 2915 m
Altitud mínima: 2124 m
Desnivell absolut: 791 m
Desnivell positiu acumulat: 802 m
Distància recorreguda: 11.30 km
Durada (sense parades): 3 h 50 m 
Nivell de dificultat: *

El Puigpedrós és el cim més alt de la comarca de la Cerdanya i de les comarques de Girona. La seva ascensió és apte per a tothom (no té cap mena de dificultat tècnica fora de la temporada de neu). En ser un pic de més de 2900 metres i gràcies a la seva posició té unes vistes privilegiades cap a la serra del Cadí, la plana Ceretana i bona part del Pirineu. Recomanem fer la ruta circular, així podreu gaudir de l'estany de Malniu a la tornada.

dijous, 13 d’octubre del 2016

Sobrepuny (1655.6 m)

Sobrepuny 1655.6 m (12/10/2016)
  Des de Sant Romà de la Clusa.


Altitud màxima: 1656 m
Altitud mínima: 1280 m
Desnivell absolut: 376 m
Desnivell positiu acumulat: 428 m
Distància recorreguda: 8.79 km
Durada (sense parades): 2 h 20 m 
Nivell de dificultat: *

A tocar del Catllaràs, el Sobrepuny ofereix unes vistes esplèndides sobre tot el Baix Berguedà. És un cim poc freqüentat, fet que ens assegura una excursió tranquil·la.


dimarts, 5 de juliol del 2016

Montsent de Pallars (2883.1 m)

Montsent de Pallars 2883.1 m (03/07/2016)
  Des de l'estany Gento.


Altitud màxima: 2883 m
Altitud mínima: 2134 m
Desnivell absolut: 769 m
Desnivell positiu acumulat: 778 m
Distància recorreguda: 9.44 km
Durada (sense parades): 4 h 15 m 
Nivell de dificultat: *

Al capdamunt de la Vallfosca i a tocar de l'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes, el Montsent de Pallars s'eleva per sobre del 2800 metres, oferint-nos una panoràmica molt bona de part dels estanys que conformen la capçalera del Flamisell, amb el Pic de Peguera com a cim més alt de la zona i de tot el Pallars Jussà.

dissabte, 25 de juny del 2016

Pic de Salòria (2788.8 m)

Pic de Salòria 2788.8 m (25/06/2016)
  Des del Port de Cabús.


Altitud màxima: 2789 m
Altitud mínima: 2303 m
Desnivell absolut: 486 m
Desnivell positiu acumulat: 955 m
Distància recorreguda: 11.14 km
Durada (sense parades): 6 h 00 m 
Nivell de dificultat: **

L'ascendió del Pic de Salòria des del Port de Cabús ens permet gaudir d'una visió directa dels cims més alts d'Andorra i de Catalunya. Tant el Comapedrosa com la Pica d'Estats es poden veure mirant cap al nord durant bona part de la ruta. Una excursió entretinguda, amb algun pas (poc complicat) on cal parar atenció i, això sí, amb un desnivell acumulat proper als 1000 metres. En total s'arriba a pujar a 5 cims: el Pic de la Bassera (2693.0 m), la Torre de Cabús (2778.2 m), el Bassiets (2762.9 m), el Pic de Salòria Oriental (2766.8 m) i el Pic de Salòria (2788.8 m), l'objectiu principal.


COM ARRIBAR-HI




LA RUTA 




MÉS FOTOGRAFIES

Feu click a aquest enllaç per veure més fotografies: .

diumenge, 22 de maig del 2016

Bastiments (2881.3 m), Pic Freser (2834.9 m) i Pic de l'Infern (2869.5 m)

Bastiments 2881.3 m, Pic Freser 2834.9 m i Pic de l'Infern 2869.5 m (21/05/2016)
  Des de Vallter.


Altitud màxima: 2881 m
Altitud mínima: 2092 m
Desnivell absolut: 789 m
Desnivell positiu acumulat: 1052 m
Distància recorreguda: 11.84 km
Durada (sense parades): 5 h 30 m 
Nivell de dificultat: **

El Bastiments és el segon cim més alt del Pirineu Oriental, i el Pic de l'Infern el tercer. Tots dos tenen unes vistes espectaculars cap a la Catalunya Nord, el Pirineu i Prepirineu de Girona i de Barcelona, de l'Empordà i de part de la Catalunya Central. Uns miradors privilegiats del nord-est del país.


COM ARRIBAR-HI




LA RUTA 



MÉS FOTOGRAFIES

Feu click a aquest enllaç per veure més fotografies: .

dissabte, 30 d’abril del 2016

Roca Corbatera (1163.1 m)

Roca Corbatera 1163.1 m (04/04/2016)
  Des d'Albarca.


Altitud màxima: 1163 m
Altitud mínima: 737 m
Desnivell absolut: 426 m
Desnivell positiu acumulat: 540 m
Distància recorreguda: 9.28 km
Durada (sense parades): 3 h 45 m 
Nivell de dificultat: **

La Roca Corbatera és el punt culminant de la Serra del Montsant, un dels Parcs Naturals més tranquils (i probablement dels més desconeguts per gran part de la gent) del Principat. El paisatge rocallós i les vistes espectaculars de la part alta del Priorat són, sens dubte, el reclam d'aquesta excursió.


COM ARRIBAR-HI




LA RUTA 




MÉS FOTOGRAFIES

Feu click a aquest enllaç per veure més fotografies: .

dimecres, 23 de març del 2016

Matagalls (1697.2 m)

Matagalls 1697.2 m (20/03/2016)
  Des de Collformic.


Altitud màxima: 1692 m
Altitud mínima: 1142 m
Desnivell absolut: 550 m
Desnivell positiu acumulat: 550 m
Distància recorreguda: 7.29 km
Durada (sense parades): 3 h 15 m 
Nivell de dificultat: *

Es tracta d'un dels tres cims emblemàtics del Montseny, d'aquells que gairebé tots dels amants de la muntanya hem pujat alguna vegada a la vida. És el sostre comarcal d'Osona, un cim molt fàcil i amable de pujar des de Collformic i amb unes vistes que deixen bocabadat des de l'inici de l'excursió.


COM ARRIBAR-HI

Venint des de Santa Maria de Palautordera, cal agafar la carretera BV-5301 en direcció el Brull. Sense sortir-ne en cap moment, travessarem Sant Esteve de Palautordera i el poble de Montseny. A partir de llavors la carretera es fa una mica més estreta i apareixen força corbes. Finalment, s'arriba a Collformic, on hi ha tres zones habilitades per aparcar (un pàrquing queda a mà dreta abans d'arribar al coll, l'altre és davant del restaurant i el tercer es troba a mà esquerra just havent passat el coll).


LA RUTA 

Sortim de Collformic agafant el camí que s'enfila cap a la carena dels roures, passant per la Creu dels Carlins, que es troba pocs metres més amunt del punt d'inici de l'excursió. En aquest primer tram trobarem alguns esglaos, fins a creuar-nos amb una pista de muntanya. A continuació segium recte, defugint del camí ample i endinsant-nos a la roureda

Anem guanyant alçada ràpicament fins a trobar-nos, de nou, amb la pista de muntanya. Just en aquest punt, a mà dreta, hi ha un camí molt ben marcat que ens condueix cap al pla de la Barraca, tot vorejant el turó d'en Besa pel vessant sud-est. Arribats al pla, a la cota 1350, el paisatge és força diferent. Hem deixat enrere les rouredes per trobar-nos amb parts i alguns arbres i arbustos aïllats. Passem a tocar del característic pou de neu (és una fondalada totalment rodona d'uns 2 metres de fondària i uns 10 metres de diàmetre) i anem a parar als peus del turó Gros.

El turó Gros (1540.6 m) des del Pla de la Barraca, a tocar del pou de neu. El camí de pujada es veu a l'esquerra de la fotografia.
Tot seguit iniciem l'ascens al turó Gros. S'ha d'anar amb compte de no desviar-nos excessivament cap a la dreta, ja que a la part superior ens acabaríem trobant una zona amb força pendent i molt rocosa. És el tram amb més pendent de tota l'excursió. Precisament aquí, el camí es desdibuixa i és fàcil perdre'l de vista. De tant en tant trobarem indicacions, però en cas de no trobar-les no cal patir: un cop arribats a la cota 1520 ens trobem un prat en el que a la part esquerra reapareix d'una manera clara el camí. Des d'aquí es pot veure la creu del Matagalls.

Mirant cap al collet de l'Estanyol (1524.3 m) i el turó de Morera (1576.6 m) des del camí que discorre uns metres més avall del turó Gros.

Continuem pel camí flanquejant el turó Gros fins a arribar al collet de l'Estanyol (1524.3 m). Arribats a aquest punt, sense deixar el camí, voregem un altre turó, el de Morera.

Des del collet de l'Estanyol, en primer terme el turó de Morera (1576.6 m) i, al fons, el Matagalls (1697.2 m).
Un cop al coll de Llops (1564.0 m) ja només queda la pujada final fins al cim del Matagalls. Són poc més de 130 metres de desnivell en poca distància, però no tenen cap mena de complicació. De nou, el camí deixa de ser clar en alguns punts. Cal anar guanyant alçada de mica en mica, sempre en direcció a la creu que culmina el sostre comarcal d'Osona. Des d'allà, les vistes cap al Pirineu de Girona i cap al Prepirineu de Barcelona són espectaculars. També es veu perfectament les Agudes i el Turó de l'Home, així com les altres serres del Prelitoral Central com Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

Últims metres abans d'arribar al cim.
La tornada la fem pel mateix camí per on hem pujat. Si es té ganes, enlloc d'anar pel camí que flanqueja el turó de Morera i el turó Gros es poden pujar fàcilment. D'aquesta manera ens assegurem tenir vistes a banda i banda durant tot aquest tram. També es pot allargar uns minuts l'excursió per acostar-nos a la font Freda.

Baixant del Matagalls (1697.2 m), es veu perfectament la carena composta pel turó de Morera i el turó Gros.
  
MÉS FOTOGRAFIES

Feu click a aquest enllaç per veure més fotografies: https://goo.gl/7tKs7e.

dimarts, 16 de febrer del 2016

Montgròs (1133.2 m)

Montgròs 1133.2 m (14/02/2016)
  Des de Santa Cecília de Montserrat.


Altitud màxima: 1133 m
Altitud mínima: 678 m
Desnivell absolut: 455 m
Desnivell positiu acumulat: 781 m
Distància recorreguda: 6.98 km
Durada (sense parades): 4 h 00 m 
Nivell de dificultat: **

Tot i no ser el cim més alt d'aquesta zona de Montserrat, ens ofereix unes vistes impressionants de tota la zona de les Agulles, de Sant Jeroni i, a més, de gran part del litoral i del prelitoral centrals.


COM ARRIBAR-HI

Venint des de Monistrol de Montserrat per la C-55, cal agafar la carretera BP-1121 en el Monestir de Montserrat. Just a l'arribar al peatge per accedir al monestir cal desviar-se per la carretera BP-1103, en direcció el coll de la Maçana. Al cap d'un parell de quilòmetres a mà dreta trobarem el Monestir de Santa Cecília, punt de sortida de l'excursió.


LA RUTA 

Des de Santa Cecília.

La canal per la que vam pujar, amb les Talaies (1146.3 m) a l'esquerra i la zona dels Ecos a la dreta.

Les canals, just per on transcorren els torrents, són zones fresques i humides on podem trobar tot tipus de fauna, com per exemple aquesta salamadra.



Cal parar molta atenció a les indicacions i a les fites. La nostra ruta transcorre en tot moment pel PR marcat amb una franja blanca i, a sota, una franja groga.




Hi ha moment en els que cal fer servir les mans, ja sigui per grimpar o per passar per escletxes com la que hi ha passada la Font de la Cadireta.



Les vistes des del capdemunt del Montgròs.



MÉS FOTOGRAFIES

Feu click a aquest enllaç per veure més fotografies: https://goo.gl/IU4kBy.

dilluns, 25 de gener del 2016

Cap de la Gallina Pelada (2321.0 m)

Cap de la Gallina Pelada 2321.0 m (23/01/2016)
  Des del coll de la Creu de Fumanya.


Altitud màxima: 2321 m
Altitud mínima: 1577 m
Desnivell absolut: 744 m
Desnivell positiu acumulat: 849 m
Distància recorreguda: 14.54 km
Durada (sense parades): 5 h 45 m 
Nivell de dificultat:  *

Aquest ha estat el primer cim que, dins del repte dels 100 cims de la FEEC, hem pujat. Es tracta del punt més alt de la Serra d'Ensija, situat al nord-oest de l'Alt Berguedà


COM ARRIBAR-HI

Anant per la carretera C-16 en direcció nord, un cop passat Cercs (4 km més al nord) s'ha d'agafar la carretera BV-4025 en direcció Fígols. Sense deixar la carretera, 7 km més enllà de Fígols s'arriba al Coll de la Creu de Fumanya. És aquí on es pot deixar el cotxe (hi ha una petita esplanada per aparcar-hi).


LA RUTA 

Des del coll de la Creu de Fumanya agafem el camí dels Pisos al coll de la Creu de Fumanya direcció Peguera, una pista de muntanya ampla que transcorre pel marge esquerre del rec de Castellar. Poc abans d'arribar a Cal Carlí (0.9 km) prenem el camí que travessa el rec i enfila cap a Peguera, passant per la font de Cal Coix. Correspon al GR107.

Havent caminat 1.5 km des de l'inici de la ruta, arribem a l'antic poble de Peguera, actualment abandonat. Continuem pel camí mateix camí, que transcorre per la zona més baixa de l'altiplà, on passa el barranc dels Graus. De mica en mica anem guanyant alçada, fins arribar a la carretera asfaltada que ens conduiria a l'estació d'esquí de Rasos de Peguera.

El Poble de Peguera.
Avancem poc més de 250 metres per la carretera i, just que fa un revolt pronunciat cap a l'esquerra, trobem una pista sense asfaltar que avança en direcció oposada, cap al nord. Agafem aquest camí ample que lentament va perdent alçada fins arribar al torrent del Pla de la Closa, on hi ha la font de la Cauma. Nosaltres hem de continuar seguint la pista, a la dreta, deixant de banda el camí que baixa seguint el torrent.

Uns 600 metres més endavant ens trobem amb una cruïlla de pistes. Hem de continuar recte (a la dreta), agafant el camí en direcció al coll de Portet que ens portarà, pocs havent caminat pocs metres, a la Font de la Bruixa. A continuació, creuem una elèctrica.

Sense deixar la pista, arribarem a Pla de Ferrús, als peus d'una imponent paret rocosa, on hi ha una casa abandonada. A partir d'aquí la nostra ruta transcorre per un corriol que ens portarà a bosc de pi negre. Tot i que en un principi el camí no és gaire costerut, més endavant ens trobarem que es guanya alçada ràpidament (passem dels 1650 m als 1800 m en poca estona).

El mateix corriol ens acabarà portant als peus de les roques de Ferrús, amb un bosc molt més esclarit. Ara ja tan sols queda enfilar per la canal Gran (sense complicacions) fins l'Estret (1976 m), un petit coll des del que es té bones vistes cap a la serra del Verd.

La canal Gran dóna accés a l'Estret (1976 m).
A continuació, i parant molta atenció a les fites i a les marques (punts vermells), comencem la pujada que ens durà a la carena. En aquest tram convé avançar tenint present les indicacions per evitar equivocar-nos. En alguns moments hi ha pendents importants, però si es segueixen les fites no hi ha cap mena de complicació. Superats 250 metres de desnivell, anem a parar als peus de la carena. Ja només queda salvar els últims metres fins a arribar a l'extrem més occidental de la serra d'Ensija, a 2295 m. Des d'aquí, les vistes cap al Port del Comte, el Cadí, el Pedraforca i part del Pirineu de Lleida són espectaculars.

Sense complicacions, però amb desnivells importants sobretot a la banda sud, anem avançant per la carena fins a arribar al Cap de la Gallina Pelada (2321 m), el punt més alt de la serra d'Ensija i l'objectiu principal de l'excursió. Des d'allà, mirant cap a llevant veurem la resta de la serra, força plana per la banda nord, per on continuarem la nostra ruta. A més, en ser el punt més elevat de l'entorn ens permet veure els cims de la Garrotxa, del Ripollès i de la Cerdanya, on destaquen el Taga, el Puigmal, la Tosa d'Alp, el Carlit i el puigpedrós, entre d'altres.

El Cap de la Gallina Pelada (2321 m) amb la carena que cal fer per accedir al cim.
Tot seguit, anem avançant cap a l'est, en direcció al refugi Delgado Úbeda. Per arribar-hi tan sols haurem d'anar seguint el corriol que primer transcorre per la carena i, havent arribat al primer coll que ens trobem (2229 m) tendeix a perdre alçada pel vessant nord. Un cop passat el refugi, continuem pel corriol que, sempre guanyant alçada, es dirigeix cap al coll que hi ha entre els rasos d'Ensija i el pla d'Ensija, just on neix el barranc amb el mateix nom.

Arribats al coll hi ha l'opció de pujar a la Creu de Ferro (2297 m). Avancem cap al nord-est seguint un corriol que, sense arribar al capdemunt del primer cim, va a parar al coll del pla d'Ensija (2271 m). Des d'allà s'arriba a la Creu de Ferro sense cap mena d'entrebanc. Desfem aquest tram de camí.

Les vistes des de ben a prop de la Creu de Ferro.
Per tornar al coll de la Creu de Fumanya hem de baixar pel corriol baixa pel torrent de les Pedregoses. Anirem perdent alçada molt ràpidament, en un terreny on hi ha molta pedra solta. Cal anar amb compte per evitar relliscades, sobretot si hi ha fang, neu o gel. Arriba un punt, aproximadament a la cota 1865, en el que ens trobem amb una pista. Hem de caminar uns 80 metres en direcció sud-est fins que retrobem de nou el corriol (a mà dreta) que ens permetrà continuar la baixada. Mig quilòmetre més endavant (cota 1730) creuem una altra pista i, avançant altra vegada pel corriol, acabarem arribant al camí de Fumanya a la font del Pi. Prenent aquesta pista en direcció est, al cap de 200 metres arribarem al coll de la Creu de Fumanya, el punt on havíem començat la ruta.

El torrent de les Pedregoses des del coll.


D'ESPECIAL...

Per bé que no és la ruta més habitual per pujar al Cap de la Gallina Pelada, té un encant especial. El fet de passar pel poble abandonat de Peguera i a tocar de la paret de la Roca Gran de Ferrús fa que l'excursió sigui única.


MÉS FOTOGRAFIES

Feu click a aquest enllaç per veure més fotografies: https://goo.gl/i2kL5R.